Tecnologia i educació

Tots sabem que les noves tecnologies han entrat d'una forma ràpida i transformadora dins de l'educació, convertint-se en apenes pocs anys en una de les vertebres més importants d'aquest tronc educatiu, que des de feina molts anys no es veia afectat d'aquesta manera. No obstant això també ens fa plantejar-nos que aquesta transformació pugui haver oblidat o descuidat alguns aspectes que a la llarga puguin ser perjudicials per aquesta.

Estic molt d'acord en que és molt necessària l'articulació d'una educació que s'obri a les noves tecnologies, però crec que el mateix pes que té aquest aprenentatge més funcional, té l'aprenentatge de saber fer servir de manera òptima aquestes tecnologies, ja que seria com ensenyar a conduïr un cotxe però no ensenyar a saber discernir els limits de la condució, les normes i la cautela que s'ha de tenir amb ell. Per tant trobo que s'ha de potenciar també l'educació del fer servir aquestes teconologies.

Malgrat això com hem vist les noves tecnologies han tingut un efecte molt positiu en l'educació, i han permés la difusió, l'intercanvi i l'enriquiment a un nivell mundial, fet impensable fa uns quants anys. Per això podem reiterar que l'ús corretce d'aquestes pot ser molt positiu, sempre que ens assegurem de la qualitat d'aquest fluxe, ja que tant com podem enriquir-nos a gran escala i molt positivament, podem tenir efectes negatius amb els mateixos efectes magnificats.

Pertant, com tots els aspectes educatius, l'inclusió de les noves tecnologies en l'educació, i en concret en l'educació social, necesitarà molts anys de maduració ja que aquestes es troben en un punt molt incial, el qual amb el temps anirà cada cop adaptant-se a les necessitats educatives i socials.

Tecnoautobiografia

Vas conèixer a la mare per el Messenger?

Aquesta pregunta que pot resultar fins i tot de caire humorístic, en un futur no molt llunyà serà una pregunta bastant usual dins de les famílies; i es que les tecnologies s’han barrejat amb les nostres vides de una forma tant inadvertida i tant ràpida a la vegada, que hem de fer una certa retrospectiva per a donar-nos conte del que realment han incidit les noves tecnologies en la nostra vida.

Recordo que els primers contactes amb noves tecnologies que vaig experimentar, varen ser mitjançant una Nintendo. Ni Super Nintendo, ni Nintendo DS ( que realment mai n’he tingut una entre les mans)... Si, la Nintendo a seques, una caixa de gris descolorit, d’un disseny totalment inexistent, i a la que se li inserien unes cartutxos quadrats i pesants que et permetien jugar a jocs que avui en dia ens semblarien totalment inversemblants, però que a l’època produïen a infants i adolescents unes sensacions de realitat virutal espectaculars.


El temps va anar avançant, i anaven apareixent noves formes de tecnologies diferents, desprès de la Nintendo original varen sorgir molts succedanis d'aquesta, amb una certa pretensió de millorar cada cop més les sensacions de realisme de els seus cartutxos de jocs de simulació. La Super Nintendo, la Nintendo 64, la Play Station... i com no la Game Boy. No obstant ninguna d'aquestes va aconseguir suposar lo que havia suposat per a mi aquesta primera consola.

D'altra banda tenim l'aparició dels ordinador d'ús cuotidià o lúdic, el qual també va ser objectiu de la meva admiració i devoció; i ja no parlem amb l'arrivada de l'accesibilitat "universal" d'internet, la qual m'obria les portes d'un món el qual mai hagués pogut imaginar. Es pot dir que a mida que anava creixent, l'ús d'aquest recurs anava creixent a un ritme bestial, i jo podia percebre aquest creixement mitjançant el pes que cada cop tenia l'assignatura d'informàtica a l'escola o l'institut, i sobretot de la complexitat que aquesta podia arrivar a tenir.Amb això també creixient també les demandes dels professors, i la suposada comoditat que relacionaven amb les tasques via ordinador, que a vegades els donava una espècie de licencia a fer-ho tot més complicat doncs clar "com ho fas des de casa i ni has d'escriure...".



Més tard arrivaria el mòvil del qual tampoc faré gaire referència, doncs es conegut per tothom el canvi que ha suposat... Qui no en té un? Qui no es posa dels nervis si el mòvil no té saldo o bateria i te ganes de flagelar-se al veure que té un munt de coses importants a dir de forma inmediata i no pot? Qui no sent que la seva vida arriva a un final inmediat al veure que no li arriven les trucades o sms dels demés? Perque clar, es molt útil si tens una emergència... ( tantes en tenim?).

Finalment un altre dels reis de les noves tecnologies és un programa que ens recorda la seva existència només obrir l'ordinador, i que a tanta gent ens permet conèixer, i qui nega que algo més. És el Messenger, aquesta red social de missatgeria instantànea que permet comunicar-nos amb els demés talment com si estiguessim al sofà de casa d'un amic, al bar amb una amiga... De tot aquest fluxe de gent, es normal que molta gent conegui a persones molt significatives per ell via Messenger, i que d'aquesta realitat es desprenguin històries molt freaks i variopintes, o històries que han passat a la realitat i que han suposat relacions molt profundes i importants... Per exemple, el primer contacte que vaig tenir amb la meva parella va ser via messenger, el meu grup de música el varem formar i batejar via messenger, he fet molt bons amics d'altres indrets via messenger... per tant no seria tant extrany que els nostres fills, en un futur ens preguntessin: Vas conèixer a la mare per el messenger?

Benvinguda

Bona Tarda!